La Vall de Camprodon, propera a Vallter, és un paradís natural pels amants de la muntanya. Amb les seves cases i carrers d'estil típic muntanyenc, la seva gastronomia, fauna i paisatges, la Vall de Camprodon, i els seus municipis, són punts de referència en el turisme rural.
Voleu saber quins són els pobles amb més encant d'aquest indret per fer-ne una escapada? Us deixem el nostre llistat!
Què seria d'un llistat sobre pobles de la Vall de Camprodon, sense Camprodon? Camprodon compta amb llocs molt significatius. Els amants del senderisme o els passejos tranquils per la natura podreu visitar la roureda de Can Pascal i el passejos de la Font Nova i el de Maristany.
Si pel contrari us agrada la història i l'arquitectura, podreu visitar el bonic i famós pont de pedra, el monestir de Sant Pere o la famosa Antiga Fàbrica de galetes Birba, situada al carrer Ferrer Barberà.
El nom de Setcases té un origen llegendari. Es diu que una família de ramaders, un pare i set fills, que no havien pujat mai a la muntanya, s'hi aproparen a pla dels Hospitalets per a que les ovelles pasturessin. Quan feia dos dies que eren allà, va començar a nevar, quedant els fills meravellats amb el fenomen que desconeixien.
Quan van a anar a explicar-s'ho al pare, que era cec, ell els hi va dir que allò era neu, que arribaria a cobrir tota l'herba i les ovelles moririen de fam. Llavors van baixar i el pare va decidir que es quedarien on hagués saüc. Quan van trobar el lloc perfecte, cadascun dels set fills va construir la seva cabana.
Al voltant d'aquestes primeres cases, en construïren més, arribant a la imatge actual del poble, sent un dels seus principals atractius, precisament, les seves cases típicament muntanyenques, fetes de pedra.
Així mateix, a Setcases s'hi troba l'església de Sant Miquel, una església que, encara que presenta a la façana davantera, sobre el portal, una imatge del seu padró, sembla, a primera vista una església comú. I és que la seva sorpresa s'hi troba a dintre! Compta amb un preciós altar daurat d'estil barroc, ple de tot tipus de figures religioses, que acompanyat pels sostres de volta i sota la llum, ofereix una visió que us deixarà bocabadats.
Setcases compta també amb una original platjeta, que aprofita el cabal del riu Ter, i on els visitants poden gaudir, a l'estiu, a la vegada d'un bany i un bonic paisatge muntanyenc.
Beget és considerat popularment com un dels pobles més bonics de tota Catalunya. El fet d' ésser un poble molt petit i el seu difícil accés, han fet que aquest municipi normalment no aparegui en la llista del turista mitjà, fet que també ha ajudat al fet que el seu encant es mantingui intacte.
Com a principal lloc d'interès, a part dels seus carrers i edificis, trobem l'església de Sant Cristòfol, una joia romànica destacable pel seu altar, ple de colors daurats, blaus, vermells i verds vius i una talla de fusta de Crist en majestat que us traslladarà al passat. Beget també compta amb dos ponts medievals encantadors.
A causa del seu petit tamany, Beget és fàcilment visitable en una hora, per la qual cosa us recomanem la pràctica del senderisme pel seu entorn. Un lloc màgic són les Gorgues de Beget (o Riera de Salarsa), un indret amagat al bell mig de la natura, d'aigües transparents sota un salt d'aigua, de terra de pedra i una petita platja de còdols.
Sant Pau de Segúries es tracta d'un discret i tranquil poble que també presenta alguns llocs d'interès. El primer, el preciós Santuari del Remei, construït al segle XIX i que sembla tret d'un compte de fades.
En segon lloc, la seva via romana, un testimoni perfectament conservat de la perfecta tècnica de construcció i enginyeria feta servir 2.000 anys enrere.
Seguint amb invents romans, trobem l'aqüeducte, que servia per captar l'aigua del riu Ter. En aquest punt es poden observar també talls en les roques de la muntanya, podent apreciar els dos tons (més fosc i més clar) dels seus estrats. Això és degut al fet que aquí s'hi trobava una mina a cel obert de carbur, un recurs geològic utilitzat com a font de llum. I a què es deuen aquests dos colors de la roca? Doncs, aquestes roques tenen aproximadament 10 milions d'anys que s'hi trobaven en zones costaneres, i són restes d'animals.
A Molló trobem un altre característic poble de muntanya, de carrers empedrats i cases típiques. Com a punts d'interès trobem l'església romànica de Santa Cecília, d'imponent i sobri interior o l'ermita de Sant Sebastià.
Com a llocs on realitzar interessants rutes senderistes hi trobem el Pas de la Retirada i el Coll d'Ares (un coll de muntanya que uneix les comarques del Ripollès i Vallespir) uns dels diversos passos transpirinencs per on van passar els qui s'exiliaren el gener i febrer del 1939 davant l'avanç de les tropes feixistes de Franco.
Igual que tots els anteriors pobles de l'entorn, Llanars compta amb un innegable encant quant a les seves construccions i carrers. D'igual manera, un dels seus punts destacables és la parròquia romànica de Sant Esteve de Llanars. Al seu exterior es troba una petita plaça amb unes escales empinades en forma de mig cercle, i el campanar es veu en una curiosa coberta piramidal.
Per altra banda, al seu interior en destaquen l'absis i la façana, amb uns frisos decoratius i l'impressionant i valuós frontal d'altar romànic, centrat per la figura del Crist en majestat.
D'Espinavell, us recomanem una celebració que es du a terme concretament per aquestes dates, la tradicional "Tria de Mulats d'Espinavell". Es tracta d'una important fira ramadera d'arrel tradicional que s'hi celebra cada 13 d'octubre i que es caracteritza per la natural i directa baixada, de forma lliure, dels cavalls, egües i mulats fins a Espinavell, després d'haver passat l'estiu a la muntanya de Rojà.
Durant els mesos de juliol, agost i setembre, són cuidats per en Cisco del Carol, un veí de Molló de més de vuitanta anys que totalment sol, continua amb la tradició de custodiar els animals fins que arriba el moment de realitzar la transhumància de nou a Molló i d'aquí a la fira. La fira, que comença a les 11 h del matí, i després de la desfilada dels cavalls, es procedeix amb els tradicionals tractes de compravenda de "mulats" (les cries de les eugues). Així mateix, se celebra una entrega de premis als millors exemplars, escollits per un comitè veterinari.
Vilallonga de Ter rep el seu nom de la disposició de la primera població al llarg d'aquest riu. Uns dels principals llocs turístics és l'església parroquial de Sant Martí, una església romànica del S.XII, amb un bonic absis i un salt d'aigua a les seves proximitats.
També s'hi troba l'ermita del Catllar, una senzilla i rural ermita a 1.165 m edificada pels senyors de Descatllar el S XI. Abans, el dilluns de Pasqua s'hi celebrava un aplec, i el dinar dels músics el pagava l'amo de la casa de pagès.
Pels amants del senderisme us recomanem els passos de la font blanca i la font negra, el camí de les egües i el camí d'Abella, i la creu de fusta, un mirador inigualable.
Finalment, dintre de Vilallonga de Ter hi ha un poblet, La Roca, anomenat així perquè s'hi troba situat sobre un gran cingle, que compta amb una llegenda digna de Romeu i Julieta. El senyor del castell de La Roca estava molt enamorat de la filla del senyor de Rocabruna, poble proper. L'amor era correspost, però el pare s'oposava. Llavors, d'acord amb la noia, el senyor de La Roca la raptà, cosa que va fer que el pare d'aquesta ataqués el castell.
Vist que no podien aguantar l'assetjament, el senyor de la Roca va demanar a la noia que es lliurés al seu pare, ja que aquest la perdonaria. Ella no consentí, ja que volia compartir la mateixa sort que el seu estimat. Ja assaltat el castell i sense poder escapar, els dos es llançaren des de la part més alta d’aquest.
Un dels pobles mencionats en la llegenda té com a punt d'interès, concretament el Castell del senyor de Rocabruna. Aquest castell situat en un cim de 995 metres, rodejat de cingles, remunta al segle X i actualment s'hi troba en runes. Sembla que el nom de la població i del castell deriva del color del terra i les pedres de l'entorn, així com de les que pertanyen als murs del castell, ja que són de color marronós o fins i tot ennegrit.
L'accés al mateix és una mica difícil, ja que es troba totalment rodejat per boscos, únicament sent possible arribar-hi mitjançat un camí mig abandonat. Però, l'experiència val la pena perquè aquest indret ofereix unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa.
Situat als peus d'aquest castell, a més, trobem en Molí d'en Xoroia o Sorolla. Un humil edifici de pedra i teula àrab, finestres petites i coberta a dos vessant que s'adapta al desnivell del terreny i aprofita les aigües de la Riera de Beget.
Finalment, de Tregurà de Dalt hem de dir que aquest poble compta amb un fantàstic entorn natural, per gaudir de la tranquil·litat d'un petit poble a 1492 metres d'altitud, on estar envoltats de vaques, cavalls del Pirineu, isards, voltors, i d'una vegetació amb un color immillorable a la primavera i tardor.
Altres webs d'FGC Turisme