1. FAMÍLIA RIVERA MARINEL.LO

En l'estiu de l'any 1944, quan jo tenia 11 anys, la família Rivera- Buxareu va arribar a la Molina i ens vam establir al Barri del Sitjar en un pis que ens va llogar el Sr. Antonio Rosal, propietari llavors de tota la gran finca de la Molina.

Des d'aquella llunyana època de la meva infantesa fins a l'actualitat, que acabo de complir 85 anys, no he deixat de venir cada any sense interrupció a la Molina, primer com a estiuejant i després durant totes les temporades, sent testimoni dels profunds canvis que s'han anat succeint en el transcurs de tots aquests anys.

En algun d'aquests he intervingut jo, com a professional arquitecte, per nombrosos encàrrecs per a l'Estació, primer de teleesquís Pirinencs, i després d'FGC: Costa Rasa, Club Social La Molina, la construcció dels Trampolins de Salts, oficines, taquilles, etc .

També construint diversos xalets particulars, apartaments, reformes, etc. i la urbanització de Coll Sisè-Pista Llarga, en col·laboració amb el meu col·lega Xavier Baladía.

En aquesta zona de Coll Sisè, cap a l'any 1965-1966, vam construir amb el meu sogre Antonio Marinel-ho, el xalet-refugi de Ca l'Avi, començant llavors a gaudir molt intensament de la pràctica de l'esquí, amb la meva dona Montse, i els meus fills Natàlia, José Ignacio, Bea i Inés, i després amb els meus néts Rita, Biel, Felix i Martina.

El meu fill Jose, es va especialitzar en els Salts de Trampolí, intervenint en competicions nacionals i internacionals, sent Campió d'Espanya i Olímpic a Sarajevo.

Imatge: Al mig, José Igancio de Rivera en companyia de Bernat Solà (esquerra) i Àngel Joaniquet (dreta).

La història l'han de seguir i explicar ells ....

2. FAMÍLIA PUJOL

Jose Maria Pujol “SEMA”, va arribar a La Molina a mitjans dels anys 40 mogut per la gran afició que tenia per l'esquí. En aquests primers anys s'instal·lava en l'alberg del CEC, on va gaudir de grans vetllades juntament amb el seu germà Nani Pujol i el Dr. Pitu Figueras.

La Molina va conquistar de seguida al Sema i l'any 1950 va inaugurar la casa que va construir enmig de la pista Estandar.  Així mateix va participar com a Soci Fundador de la primera empresa promotora de l'estació d'esquí de la Molina denominada T.E.P.S.A.

Les seves filles Ana Mari i Chiqui també van gaudir de La Molina des de petites, sent participants durant els anys 50 de la famosa carrera infantil que encara es segueix disputant a la Pista LLarga el primer dia de cada any.

En l'actualitat, CHIQUIANA, nom de la casa del Sema, és propietat dels seus néts Ana, Santi i Cristobal, els qui segueixen gaudint de La Molina mantenint la casa en el seu estat original.

 3. FAMÍLIA AGUILÀ

Les sis germanes Aguilà van aterrar a La Molina una mica per casualitat als anys 50. El metge havia recomanat a la germana nº 5, la Núria, aire fresc de la muntanya per a les seves dolències respiratories i l'avi Aguilà va decidir construir la casa a Font Moreu, en plena estándar.  

Les sis germanes varen viure tot l'any a La Molina durant uns anys i anaven a l'escola al Internado La Molina, per a nois, amb la Lali Boto. Els pares pujaven de Barcelona cap de setmana i les vacances de Nadal i estiu. Quan es van fer més grans les seva colla estava al CEC i feien tots els campionats d'esquí de l'època amb excelents marques amb els mítics esquís de fusta Poll Puig. 

Quan el pintor Jesús de Vilallonga va pintar el fresc de l'absis de l'esglèsia de la Molina necessitava unes models i van ser les germanes Aguilà les que van posar per l'artista i així encara avui està decorada l'esglèsia de la Molina. 

Imatge: L'esglèsia de la Mare de Déu de les Neus, a La Molina

La Molina ha canviat molt però les ganes d'esquiar i de disfrutar dels amics no ha canviat gens.

Per molts anys!

4. FAMÍLIA MIRABET

Varem arribar a la Molina a principis dels 70. Els pares ens portaven a l’hivern a La Molina a esquiar, a passar part dels estius i a collir bolets a la tardor.

Recordem les fredes botes de cuir, els forfaits de tiquets, alguns amb forma de “floc de neu”, els bikinis del Bona Sort de la mare Alabau, els partits de futbol durant els Nadals a la Pista Llarga esperant la nevada de reis, els entrenaments d’esquí del CEC, les esquiades amb el May Luengo ensenyant-nos tots els raconets de La Molina i les possibilitats que brinda la gran muntanya de la Tosa, el trampolí de salts, el club Supermolina, la disco Adserà que ens feia sentir com una gran família, les excursions a peu, bici i moto,... Alguna cosa té La Molina que ens fa sentir-la i fa que hi seguim esquiant amb gairebé tots els amics d’infància. 

Posteriorment, La Molina i Vall de Núria, m’han format professionalment i des de fa més de 25 anys poso el meu gra de sorra col·laborant amb un gran equip de professionals que estimem la neu i la muntanya.

5. FAMÍLIA LAPORTA MATUTE

Tinc 69 anys i encara esquiu.Estimo La Molina des de l'adolescencia.He viscut molts canvis i no soc capaç d'imaginar-me una temporads sense anar a l'estació més emblemática de Catalunya.

Sou l'estació on es veu el gran esforç que feu per fer creixer l'estació.

Recordo saltar per la finestra del tren per poder seure a la cadira fins l'Standard i Turó de la Perdiu....etc. Només bons records..

Molta il.lusió amb els 75 anys del 1er telesquí. Una abraçada a tots. Fins molt aviat!