Ara que estem en plena tardor hem pensat que és un bon moment per parlar dels bolets, afició molt arrelada a Catalunya, i que de ben segur molts de vosaltres enguany ja heu arribat a casa amb una bona panera de bolets fantàstics i saborosos que acompanyaran els vostres àpats, i depèn de la collita, també els àpats dels vostres amics, veïns, etc., perquè, és clar, al voltant dels bolets es creen uns vincles socials molt importants que permeten això: “ara anem amb la colla a buscar bolets i desprès farem un bon esmorzar”, o “anirem a passar el cap de setmana a la muntanya amb la família i aprofitarem per anar a buscar bolets”..., no és fantàstic ?.

Un simple fong és l’excusa perfecte per ajuntar en una època determinada de l’any a familiars, veïns, amics..., alliberar la ment i fer exercici...!!

D’altra banda és molt curiós el tarannà de la gent a l’hora de les recerques d’aquests organismes, tothom és molt reservat a l’hora de declarar obertament les zones on busquen i omplen les paneres de kg. i kg. de bolets, sobretot la població local que normalment són generacions buscant-ne i coneixen exactament els racons on es reprodueixen. Pots demanar-los obertament on trobar bolets, però la resposta serà del tipus. “per tots aquests boscos en pots trobar...”(sic)

Cep trobat el 16 de juliol

Desprès hi ha la gent que va a buscar bolets on una vegada un amic l’hi va portar, i aleshores aquest amic porta un altre,... i aquest un altre..., i d’aquesta manera ja tenim l’acumulació i sobresaturació de gent al bosc. Arribats en aquest punt és molt important fer consciència a la gent. El bosc no és de tots, i l’hem de cuidar i preservar en la mesura de les nostres possibilitats, que simplement és, deixar-lo tal i com l’hem trobat. Hem de pensar que moltes vegades passem per propietats privades on es desenvolupen activitats ramaderes i/o agrícoles i que la nostra presència pot impactar de manera negativa, per tant haurem de ser molt curosos i respectar en tot moment el territori.

I ja per acabar disfruteu d’aquesta activitat que ens ofereix la natura, i que enguany està essent excepcional degut a la climatologia que ens ha acompanyat, amb una primavera amb molta precipitació que ens va aportar una bona collita de murgules, i un començament d’estiu molt plujós que va permetre trobar els primers ceps al voltant de mes de juliol, i que s’ha allargat durant moltes setmanes, i com no, el rei de la micologia, el nostre estimat rovelló, ... els rossinyols, moixernons..., tantes varietats que ens fan sentir aquella felicitat tan especial així que els trobem mig amagats entre les fulles caigudes..., disfruteu i, com sempre, si teniu dubtes: NO els agafeu, poden ser tòxics.

Fins la propera amics...!

Text: Francesc Arrebola

Fotografies: Vall de Núria