Ben a prop de Vallter, dins el terme municipal de Setcases, s'aixequen les runes del que un dia va ser el primer refugi de muntanya d'Espanya. Les restes del refugi d'Ulldeter, les pedres que encara queden, expliquen la història d'un somni: la quimera dels primers excursionistes catalans.

LA HISTÒRIA D'UN SOMNI:

A finals del segle XIX alguns dels burgesos que viuen a ciutats com Barcelona comencen a sentir l'angoixa de passar tot el dia envoltats de màquines que xiulen i els fums de fàbriques. En plena revolució industrial catalana les ciutats encara no s'havien adaptat a la modernitat i moltes zones es convertien en irrespirables o insalubres. El Doctor Robert, que més tard seria alcalde de Barcelona, comença a recomanar als seus selectes i preocupats pacients passejos per la Vall de Camprodon per "fer salut". És així com a poc a poc neixen moviments com l'excursionisme fins a arribar al 1890, l'any en què es funda el Centre Excursionista de Catalunya.

Pujar muntanyes i fer camí ja no és només una forma de "fer salut", es converteix també en un mètode científic per descobrir el territori i, des del costat romàntic, ressaltar-ne la natura i donar-la a conèixer a la resta de la societat. Amb els anys, el centre guanya socis i a poc a poc, observant l'exemple d'altres parts del món, sorgeix la idea de construir refugis en llocs elevats de la muntanya on els excursionistes puguin descansar durant la nit. D'aquesta manera, el 1906, Cèsar August Torras, director del Centre, impulsa la creació d'una xarxa de refugis pel Pirineu Català, que ha de començar per Ulldeter.

COMENCEN LES CONSTRUCCIONS:

El més difícil és aconseguir els diners. En un principi l'Ajuntament de Setcases volia cedir els terrenys gratuïtament, però indagacions del Centre van trobar que els terrenys pertanyien a l'Estat. Després de moltes peripècies burocràtiques l'any 1907 es poden començar les prospeccions.

Com els recursos escassegen, en un principi s'utilitzen materials de construcció restants (fusta i pedres) trobats a les immediateses de la zona. Entre els socis del centre excursionista capitanejats per Torras reuneixen unes 9.903,90 pessetes (equivalent a 59,53 Euros actuals) i obtenen ajuts de la Diputació i l'ajuntament de Barcelona amb 2.470 pessetes cadascun. Finalment arriba un cop de sort, la Sociedad General de Asfaltos y Cementos Portland de la Pobla de Lillet dona 200 quintars de ciment pel projecte. L'amistat d'Eusebi Güell, propietari de la fàbrica, va facilitar el procés i va ser l'impuls necessari per fer acabar l'obra.

Actualment es poden visitar les instal·lacions de la fàbrica Asland i els voltants a bord del Tren del Ciment, que transporta al viatger a una autèntica experiència de principis de segle.

OBERTURA I DECLIVI:

Després d'anys d'esforços finalment el juliol de 1909 s'inaugura el xalet refugi situat a la capçalera del riu Ter, a 2.391 metres d'altitud. L'edifici, que comptava amb 21 llits, menjador, llar de foc i cuina amb servei de menjar i begudes, havia estat dissenyat per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, format amb els millors mestres modernistes del moment.

Però ser el primer comporta sempre cometre els errors que ningú ha comès abans; els materials que s'utilitzen per sostres i teulada no són suficientment impermeables i l'aigua que s'escola entre les parets, en glaçar-se durant l'hivern, amenaça permanentment amb derruir l'edifici. De mica en mica, la manca d'afluència i fons per reparar els desperfectes, fan que el refugi es degradi fins a quedar destruït.

Durant la Guerra Civil l'exèrcit colpista, coneixedor de la resistència que exercien els membres del Centre contra Franco, dinamiten el que queda del refugi per evitar que els Maquis hi puguin establir una caserna.

1940: UN NOU REFUGI

Afortunadament els somnis dels pioners com Cèsar August Torras no s'han quedat en simple imaginació. Actualment existeix als Pirineus una àmplia xarxa de refugis de muntanya freqüentats i estimats per tots els excursionistes i tampoc el refugi d'Ulldeter ha quedat en l'oblit. L'any 1940 es va construir més a vall de l'antic un nou refugi i tots aquells que passin per Vallter poden gaudir si ho volen de les seves instal·lacions. L'edifici compta amb 57 places i ofereixen servei de bar, activitats i fins i tot els pots demanar que et preparin un pícnic. A la seva pàgina web hi trobareu informació completa: http://www.ulldeter.net

Al matí, quan s'aixequin disposats a caminar, potser poden passar un moment per un petit monticle de terra i pedres acompanyat d'una petita placa de ferro que hi ha una mica més amunt. Allà és precisament on un cop es va aixecar el primer de tots els refugis de muntanya.