Com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per elogiar a Sant Gil, el seu patró.
La llegenda ens explica que Sant Gil va arribar a Núria l'any 700 per fer-hi pelegrinatge mentre vivia en una cova on passava els dies retirat a l'oració i fabricació de les seves pròpies icones. Entre aquestes icones s'hi troba la creu, la qual ja portava quan va arribar a Núria o les imatges de la Mare de Déu, creades a la Vall. Sant Gil destinava una part del seu temps a conviure amb els pastors que pasturaven el seu bestiar en aquelles muntanyes. Amb ells compartia també part del seu menjar, que consistia en una mica de gra cuinat en una olla de coure. Quan ho tenia enllestit avisava als pastors amb una campana.
Quatre anys després de la seva arribada, va partir de nou, però abans va enterrar els seus objectes més preuats a la Vall. I allà van restar durant més de tres segles.
L'any 1072 a Amadeu, un pelegrí provinent de Dalmcia, enmig d'un somni se li va aparèixer un àngel que era intermediari de Déu. L'àngel li va demanar que anés fins a la Vall i hi edifiques una capella per la Mare de Déu, mentre amb una pedra blanca li mostrava on estaven amagats els objectes de Sant Gil. Amadeu així ho va fer i amb l'ajuda d'alguns pastors locals, van fer pujar un petit temple dedicat al Sant. Amb els objectes no hi va haver tanta sort, per això, va demanar als pastors que els continuessin buscant quan ell ja no hi fos. Els pastors acudien a la capella a buscar protecció per ells i els seus ramats mentre anaven passant els anys. Feia set anys que Amadeu havia arribat per primera vegada a Núria fins que un dia, un bou va començar a fer cops intensament a una paret. Va ser aleshores, quan els pastors van adonar-se que allò era un senyal i van foradar la roca. Una llum brillant sortia d'aquella representació de la Mare de Déu, la qual estava acompanyada dels objectes que tant havien cercat: una creu, una campana i una olla de coure.
Anys després, a inicis del segle XVII, va construir-se una ermita a Sant Gil que arreglada i amb algunes transformacions, avui en dia encara es conserva.
Es tracta d'una festa de caràcter religiosa al Santuari de Núria que es celebra l’1 de setembre. Sant Gil que és el patró dels pastors, particularment dels del Pirineu Oriental per la seva ubicació i història. Els pastors pugen a celebrar la diada a la Vall de Sant Gil amb actes religiosos com son les misses solemnes o la processó de Torxes convinat amb balls de sardanes o vetllades musicals.
Anys enrere els pastors acudien a la cita del primer de setembre amb els seus ramats de bestiar perquè poguessin veure el monestir i lloar a Sant Gil i la Mare de Déu de Núria.
Després de repassar una mica la història, només ens queda desitjar una bona diada de Sant Gil a tothom!
Altres webs d'FGC Turisme