Els ponts formen part de l'actual paisatge de Núria, però també són part de la seva història. L’existència de dos torrents que creuen la plana del santuari, va fer que se’n construïssin per permetre la còmoda circulació de processons, pelegrins o autoritats: descobreix-los!
Aquests ponts daten dels temps del romànic, quan l’arc de mig punt era la forma arquitectònica més habitual a portes, finestres de monestirs, esglésies i castells d’aquella època. L‘origen més remot d’aquest estil es situa en els romans, i es creu que podria haver sorgit, en part, de l’evolució de les falses voltes. Era el sistema amb el que es feien les barraques de pastor, en que en cada nova filada de pedra es col·locava una mica més cap a l’interior; de tal manera que quan es feia el tancament final amb una gran llosa, tot el conjunt guanyava en solidesa.
Sant Gil va ser una persona enamorada dels animals. A Núria, aquest Sant va conviure amb pastors i va poder conèixer els gossos de muntanya que guardaven el bestiar. En haver de marxar de la Vall precipitadament per una persecució, el Sant va deixar amagada dins la cova de la capella de sant Gil la talla de la Mare de Déu, una creu i una campana. Retrobats uns segles després aquests tresors, els pastors els van portar en processó des de la capella del sant fins a l’església creuant per aquest pont el torrent de Finestrelles. Sobre aquest pont es repeteix cada any, el dia 1 de setembre, aquesta processó que reviu la fundació del santuari. Tothom que el travessa inicia l’aventura de sentir, participar i reviure els misteris del passat de Núria.
Vora aquest pont s’hi van establir els primers serveis essencials de Núria. Primer hi va haver unes fustes instal·lades a tocar del riu que, conegudes amb el nom de noc, servien per rentar roba. També hi va haver un petit molí, després l’edifici del primer cafè, que data dels últims anys del segle XIX i finalment serveis del tren cremallera que permeten, entre altres moltes coses, que Núria sigui un lloc accessible tot l’any, fins i tot en els mesos de cru hivern. El nom de Sant Ignasi és un record a la comunitat dels religiosos jesuïtes que havien estat fundats per sant Ignasi de Loiola. Aquests religiosos havien aprofitat la pau i tranquil·litat de Núria per fer-hi cursos i retirs de formació cristiana.
Aquest pont és l’inici d’algunes de les excursions des de Núria seguint el curs del torrent de Nou Fonts cap a alts cims, on la vegetació i l’orografia canvien i s’experimenta de forma excel·lent l’excursionisme i el contacte amb la natura. A l’alta muntanya, però, tot canvia. Els rius són molt a la vora del seu naixement, baixen ràpids i en pendent cap avall. Per aquest motiu acostumen a anomenar-se torrents. El torrent de Mulleres, el d’Eina i la resta de torrents de Núria, formen part dels afluents del riu Freser. La necessitat de venir a Núria en peregrinació des de França, o la vall de Camprodon passant per aquests ponts, va quedar reflectida a la "Història de Núria" de Francesc Marés al Segle XVII.
El torrent d’Eina i la vall del mateix nom, que dóna nom a aquest pont, evoca el record totes les persones que han fet servir aquests passos muntanyencs com a punt de trobada entre persones i cultures. També val la pena recordar que han estat emprats com a escapatòria cap a la llibertat en temps de persecucions i guerres: en aquest sentit destacar la figura de mossèn Ventura Carrera. Aquest personatge va escapar d’una mort segura i va salvar la talla de la marededéu dels atacs i la destrucció de la Guerra Civil iniciada l’any 1936, i ho va fer fugint a peu cap a França.
Explora el territori amb nosaltres
Altres webs d'FGC Turisme