El "Camí dels bons homes" o ruta dels càtars segueix les petjades dels seguidors de la fe càtara quan fugien de la inquisició europea durant el segle XIII. L'itinerari, d'aproximadament 200km, va des del Santuari de Queralt (Berga-Catalunya) al Castell de Montsegur (Arièja- França) a través de 8 o 9 etapes que passen per la comarca del Pallars i alguns dels seus paisatges més emblemàtics.
És una proposta perfecta per a tots aquells que busquen gaudir de la natura més exuberant que ofereixen els Pirineus però sobretot per als que encara no saben respondre a la pregunta: Qui eren els càtars?
Al segle XI, en una Europa on l'Església catòlica regna entre riqueses, una part dels cristians (com més tard faria Martí Luther) s'atreveixen a qüestionar-ne l'hegemonia. Es tracta dels "bons homes" com ells s'anomenaven, o càtars, una variant de la fe catòlica cansada de les impostures de l'Església que s'estén pel continent.
Els "bons homes" defensaven una fe lliure de possessions materials, concentrada tan sols en la connexió espiritual amb Déu. Feien tan sols una distinció entre el bé i el mal i tot el que s'allunyava de l'espiritualitat formava part de la carn, que devia el seu origen al mal. És per això que, per exemple, els bons homes tenien una dieta estrictament vegana (amb excepció del peix) perquè consideraven que qualsevol aliment d'origen animal provenia necessàriament del pecat.
Tot i tenir adeptes per arreu i especialment en les zones frontereres franceses (Tolosa, Albi, Carcassona, Agen...) la cúpula de l'Església catòlica, des de Roma, de seguida observa als "bons homes" com una amenaça. Els seus seguidors eren molt crítics amb el clergat avariciós de l'època i van impulsar "reformes" que ni tan sols havien arribat encara al catolicisme com la traducció del Nou Testament a la llengua vulgar (mentre els altres seguien amb el llatí) o el rebuig a la celebració de misses.
És per això que el papa Innocenci III impulsa algunes croades pacífiques a la zona, intenta combatre l'heretgia però cap d'elles té el resultat desitjat. A partir de 1209 la lluita s'intensifica: es converteix en un conflicte armat i es produeixen matances multitudinàries i persecucions als membres d'aquesta església cristiana. De mica en mica, després de la batalla de Muret (1213), la població càtara es va delmant i es reparteix en refugis francs com el Castell de Montsegur. Finalment, l'any 1321 Guillem de Belhivasta, l'últim perfecte càtar conegut, és capturat i executat.
La "mort" de l'últim càtar és al mateix temps el naixement de la seva llegenda. El catarisme ha estat rodejat sempre de mites i falses històries més boniques que no pas reals. Durant el romanticisme i la renaixença se'ls va reivindicar com a avançats a la seva època i fins i tot se'ls relacionava amb la bruixeria o les pràctiques de màgia negra. Una de les llegendes més esteses sobre els "bons homes" és que posseïen el Sant Greal, el calze de fusta d'on suposadament va veure Jesucrist en l'últim sopar i que tenia el poder d'atorgar la immortalitat a tot aquell que hi begués.
És per això que als anys 30 Hitler, obsessionat amb trobar la relíquia, contracta a un historiador que li assegura que va ser amagat pels càtars, en concret per Guillem de Belhivasta, i que ha de ser en algun dels castells per on va passar.
Himmler, en qui el führer delega les tasques de recerca, escorcolla a fons el Castell de Montsegur i posteriorment viatja fins a Montserrat, on encara que no hi passés Belhivasta, sospita que ha quedat amagat el calze llegendari. De totes dues visites no en treu evidentment res.
Actualment ja ningú pensa a buscar el Sant Greal però si us hi atreviu, i fem cas a alguns historiadors amb molta imaginació, no anireu desencaminats pels racons del Pallars.
La ruta de l'últim càtar, segueix la fugida de qui es va creure portador de la relíquia amb poders sobrenaturals. Guillem de Belhibasta, el darrer càtar documentat, ens guia a través del seu testimoni per aquest recorregut transfronterer
que ens portarà a través del paisatge espectacular del Parc Natural de l'Alt Pirineu i altres racons com Tírvia, Llavorsí o Areu, les que fa segles van veure passar a l'últim dels "Bons homes".
Des de fa uns anys la xarxa de col·laboradors i participants de la ruta s'ha estès per tota la zona i són molts els que es decideixen a oferir activitats paral·leles. Fent camí podreu degustar la gastronomia del Pallars i les menges Càtars, exclusivament vegetarianes i lliures de pecat carni. A més, compteu amb una immensa varietat d'allotjaments, des de l'acampada fins als albergs rurals o els hotels.
La web oficial del camí: http://www.camidelsbonshomes.com/ proporciona una informació completa i detallada de les rutes i els serveis, d'imprescindible visita si us apunteu a fer el camí.
Altres webs d'FGC Turisme