Mireia Clemente - Solonieve

Mireia Clemente va començar a competir amb el Club d'Esports La Molina, i l'estació gironina l'ha vist créixer en el món dels esports de neu. Havia participat en copes del món i d'Europa en les modalitats de slàlom i gegant d'esquí alpí, i en moltes competicions més tant a nivell estatal com de Catalunya.

1. Mireia, parla'ns una mica de tu. Quan vas començar a esquiar i per què l'esquí alpí?

Vaig començar amb 4 anys a esquiar amb la meva família que pujàvem primer només els diumenges, fins que els meus germans van començar a competir. Sóc la petita de tres de germans i ells em van encomanar la seva passió.

2. Què és el que més t'agrada de l'esquí?

La sensació de velocitat i llibertat, a qui no li agrada la sensació de lliscar sobre la neu? Per exemple a les 9.00 h del matí fer un Comella - Estadi a La Molina de dalt a baix sense parar. Unir l'adrenalina amb la natura és una bona combinació, amb sort encara podem veure algun Isard per Torrent Roig o els Coms.

Mireia Clemente - Solonieve

3. Actualment, quina és la teva feina?

Sóc psicòloga i em dedico a la selecció de personal i puntualment ho alterno amb sessions de psicologia esportiva.

4. T'agradaria tornar a competir?

Quan vaig deixar la competició d'esquí vaig provar mil esports i realment encara no n'he trobat cap que m'enganxi com l'esquí. M'encantaria tornar a esquiar si es fes una lliga de paral·lels, o fer de guia amb una persona amb deficiència visual.

5. Què li diries a una nena que comença a competir en el món de la neu?

Li diria que aprofiti al màxim perquè l'esquí no només és competició. Que amb aquesta modalitat també es pot conèixer a persones d'altres indrets, descobrir món i qui sap si algun dia s'acabarà la neu i no podrem tornar a esquiar.  Li diria que aprofiti cada baixada, cada corba i cada estació que visiti.

Mireia Clemente amb la seva filla a La Molina

6. Fa poc has sigut mare, creus que això ha afectat en la teva passió per l'esquí?

Ha afectat més la pandèmia que la maternitat. Crec que la passió no es perd mai, però que s'esquia de diferent manera. És a dir abans esquiava 200 dies a l'any, ara amb sort n'esquio 15.

7. Cada vegada s'està visibilitzant més l'esport femení, què en penses?

Sóc de les que parlo d'esport, sense adjectiu darrere. Encara hi ha molta feina fer si continuem diferenciant esport masculí amb el femení, per mi simplement és esport. M'agrada pensar que últimament a poc a poc els mitjans de comunicació i la societat en general ha entès que hi ha molts esports i que és bo fer-ne difusió. Encara hi ha molta feina per fer.

8. Quins reptes tens ara a nivell esportiu?

Doncs mira últim repte que he fet recentment i que m'ha fet molta il·lusió precisament va ser a La Molina, el dia 1 de gener. Vaig fer el 71è descens infantil amb la meva filla d'11 mesos. I veure que ella també li agradava haig de reconèixer que em queia la baba. Qui sap si jo també li passaré la meva passió per l'esport i de l'esquí en concret. Ara la següent cursa que m'agradaria anar és a la II Cursa Retro de La Molina el proper 2 d'abril a Pista Llarga, agafar els esquís del germà del meu avi i tornar a anar vestits d'època.