A més si visites la Vall de Boí, podràs gaudir d’una escapada per la vall on podràs descobrir la màxima expressió de l’art romànic català, amb una gran quantitat d’esglésies romàniques reconegudes com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

La Vall de Boí conserva la essència dels pobles, la cultura i les tradicions ancestrals. Es una de les entrades naturals al Parc Nacional d’Aigüestortes i al Estany de Sant Maurici, i un espai protegit on es pot admirar la flora y la fauna autòctona que envolta aquest territori. Pots gaudir d’aquesta flora fent senderisme o excursions per les diferents rutes que ofereix aquest espai natural.

La Vall de Boí es troba situada al Pirineu de Lleida, envoltada per cims que superen gairebé els 3.000 metres d’alçada, d’on neixen rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, la veritable experiència de conviure amb la natura i de escoltar el camí dels rierols. I podem trobar prop de 300 estanys de formes i diversos colors i d’una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que donen vida aquest espai natural protegit i únic del sud d’Europa.

A causa del clima plujós, que es significatiu durant tot l’any fins i tot durant els mesos mes secs, la flora s’ha hagut d’adaptar a l’ambient de la vall, i té unes característiques d’alta muntanya alpina on s’hi pot trobar boscos de roure, pi roig i pi negre, pinars albar.

Per tant, quina flora es pot veure a la Vall de Boí?

Lilium (Pyrenaicum): És una flor de l'espècie de planta anomenada fanerògama i pertany a la família de les Liliàcies, una família de flors que es troben a les regions muntanyoses, principalment en els Pirineus europeus i cada planta pot arribar a produir dotze flors. Aquest tipus de planta pot arribar a créixer una altura de 1,3 metres i normalment es troba situada a una altura de 1700 metres d’altura.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Lilium_columbianum_2.jpg

La Flor de Neu (Leontopodium alpinum):  Es troba en petits grups a les prades alpines i roquerars d’altura de les serralades europees. Es de color blanc amb tonalitats verdoses o groguenques. Actualment, aquesta planta està protegida per evitar la seva desaparició.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Alpen_Edelwei%C3%9F,_Leontopodium_alpinum_2.JPG

Árnica Montana (Senecio pyrenaicus): Aquesta planta, es troba normalment en pobles d’alta muntanya en un rang altitudinal entre 1600 metres i 3050 metres d’altura. El seu hàbitat son glaceres i terrenys pedregosos o llocs rocosos on normalment s’hi acumula la neu i pi negre.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:ARNICA_MONTANA_-_GENTO_-_IB-843_(%C3%80rnica).JPG

Rhodiola (Rhodiola Rosea): Es un tipus de planta de la família Crassulàcia es troba situada en regions fredes del món, com en els Pirineus europeus, a les muntanya de l’Àsia central, als Alps, a Islàndia entre més llocs on hi predomina el fred. Es una planta que pot arribar a mesurar 30 centímetres d’altura i s’utilitza com a recepta mèdica gràcies als efectes estimulants que ofereix la planta.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Rhodiola_rosea_a1.jpg

Caléndula (Calendula officinalis): Es una planta de la família de las asteràcies, aquesta planta també l’anomenen botó d’or o meravella, per la seva forma i un color groc o ataronjat semblant a l’or. L’olor que desprèn aquesta flor no es molt agradable tot i que aquesta flor s’utilitza per a fins medicinals com per cremades, dermatitis, per accelerar el procés de cicatrització d’entre més coses.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Calendula_officinalis3.jpg

• Si ens focalitzem en el Estatge de Montà hi podem trobar:

Roure Martinenc (Quercus humilis): És un arbre de tipus caducifoli, aquest tipus d’arbres es veuen en altures de fins a 1800 metres. Es un dels roures típics de Catalunya ja que es troba a la majoria de boscos de muntanyes mitjanes i a la majoria dels països del submediterrani. Aquest tipus de roure està reconegut com una espècia vulnerable d’espècies vegetals per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Roure_d%27Ancosa_(la_Llacuna)_-_1.jpg

Faig (Fagus sylvatica): És un arbre de tipus caducifoli, aquest arbre pertany a la família Fagaceae. Aquest tipus d’arbre pot arribar a créixer fins a quaranta metres d’altura i pot arribar a durar cinc-cents tres anys aproximadament. Aquest tipus d’arbre es troba a la majoria de boscos de Catalunya per la seva adaptació en els països del submediterrani i cal destacar que està en el mínim risc d’extinció.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Molsa_i_faig_al_bosc_de_la_Contesa.jpg

Pi Roig ( Pinus sylvestris): És un arbre que pertany a la espècie de pins de la Pinophyta. Aquest tipus de pins poden arribar a créixer fins una altura de 40 metres i normalment es troben per territori Europeu i Asiàtic. La seva forma es característica de un tronc recte i prim, i la capçada amb una forma de para-sol.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pinar_del_valle_de_Valsa%C3%ADn.JPG

• Si ens focalitzem en el Estatge Subalpí hi podem trobar:

Epilobi ( Epilobium angustifolium): És una planta de la família onagràcia, aquesta família esta composta entre 160 i 200 espècies de distribució cosmopolita. Aquest tipus de plantes s’hi troben en climes subtropicals i tropicals com a terrenys de muntanya europeus. La flor d’aquesta planta normalment són molt petites i son de color rosat, però hi ha que se’n troben de color vermell, ataronjat o groc.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Epilobium_angustifolium_in_Chablais_(8)_V.jpg

Didalera (Digitalis purpurea): És una planta que es troba per sobre del estatge de montà a una altura de 2300 i 2400 metres i es de tipus perenne. Les seves fulles llueixen un color rosat que pengen cap a baix. Aquesta planta també s’utilitza com a planta medicinal per rebaixar la temperatura del cos. Però cal remarcar que aquesta planta no s’ha de tocar sota cap concepte perquè es molt tòxica, només es pot tractar amb molt de mirament.

Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:04913_Digitalis_purpurea_nevit.jpg