Tots ens morim de ganes que comenci la temporada d'esquí però sempre que s’acosten aquestes dates es repeteix la mateixa por: tindrem molts mesos de neu? Aquesta setmana volem posar a prova les capacitats endevinatòries de dos pallaresos amb dos mètodes d'allò més allunyats. Qui s'acostarà més a la realitat d'aquesta temporada, la meteorologia del rigor científic o la de la saviesa popular?

ROUND 1: EL RIGOR CIENTÍFIC:

Albert de Gràcia és geòleg i fa anys que estudia els fenòmens meteorològics als Pirineus. Actualment dirigeix un dels blogs de referència per als que volen conèixer les previsions a la muntanya: Meteo Pirineus Catalans. En les seves previsions es val dels models meteorològics més rigorosos i del coneixement que té del territori pirinenc.

Com serà la temporada de neu al Pirineu?

Com cada any rebem per aquestes dates la pregunta del milió, quines són les previsions a llarg termini per la temporada de neu que comença en poques setmanes?

Realment és jugar-se-la molt, donat que la fiabilitat dels models a llarg termini no és gaire alta, però hi ha certs indicis que ens poden donar pistes cap a on anirà encarat tot plegat!

Segons els mapes del temps:

Els mapes del temps a llarg termini ens donen un escenari d’un començament d’hivern mogut, amb presència de precipitacions al novembre i desembre per sobre de la mitjana al Pirineu, que comportaria un inici de temporada de neu amb nevades que podrien ser abundants.

A més llarg termini i com a conseqüència, menys probabilitat d’encert, gener i febrer tindríem precipitacions molt abundants, derivat d’un anticicló escandinau que desviaria les pertorbacions cap al Pirineu… En tot cas aquest extrem era contrari tot just fa una setmana, el que fa pensar que aquesta tendència s’haurà d’agafar amb pinces!

Més enllà, en finalitzar la temporada, podríem tenir precipitacions inferiors a les mitjanes climàtiques, en tot cas, falten més de cinc mesos, previsions que considerem de massa baixa certesa per a tenir-la present.

Segons els indicis estem en ratxa, no ens ho pot negar ningú. Les ratxes en meteorologia són un fet, setmanes o mesos on les pertorbacions ens visiten amb regularitat i altres ratxes on difícilment s’apropa un petit front.

Enguany portem precipitacions molt i molt abundants a gran part del Pirineu, superant en punts concrets la mitjana climàtica de precipitació a mitjans d’estiu, fet que demostra l’anomalia de precipitacions abundants d’aquest any. Són actualment molts indrets del Pirineu on la precipitació supera els 1200mm recollits aquest 2018 i el fet més excepcional, l’abast d’aquestes abundants precipitacions són un fet general a tot el Pirineu.

Aquest fet ve determinat per l’ondulació del corrent en jet, uns forts vents en alçada que separa les masses d’aire d’origen polar dels tropicals, per on habitualment circules les pertorbacions de les nostres latituds i que des de fa mesos, es troba en situació d’ondulació accentuada. Aquesta gran ondulació provoca que les borrasques, que habitualment circulen per les illes britàniques i països escandinaus, puguin baixar de latitud i ens arribin amb molta facilitat a nosaltres.

Gairebé tots els entesos en la meteorologia, trobem indicis que aquesta forta ondulació pot continuar una bona temporadeta més, pel que podem concloure amb molta probabilitat, que la situació pels pròxims mesos o si més no de l’inici de la temporada de neu, serà mogut i amb diverses situacions de nevades abundants al Pirineu!

ROUND 2: LA SAVIESA POPULAR

Josep Mora regenta el Restaurant Fonda Ferré de Baro i també es dedica a la pagesia. Precisament d’aquest ofici, i d’escoltar atentament als seus padrins, és d’on ha après a escoltar la natura i observar-ne els canvis com un senyal del canvi de temps.

Sobre les creences populars

Totes aquestes coses es van aprenent amb el temps, recopiles informació dels padrins la gent del teu voltant, i la tradició i aprens a observar la si és que en tens ganes. La naturalesa és molt fàcil d’entendre, ella ens porta i ella ens treu.

Hi ha per exemple una de les coses que diuen els nostres padrins que fa referència al vent i és molt fàcil de comprovar. Al Pallars Sobirà ens fa un aire de Fogony que és molt bo i s’ha de viure per poder entendre’l. El vent de port o nord sempre dura tres dies, si el quart dia no ha parat dura sis dies, si no ha parat al setè dura dotze dies i si al tretzè dia no ha parat dura tot el mes. Això jo he viscut, vist i saborejat.

Com serà aquest hivern? 

Quan arriba el mes d’octubre s’ha de començar observant el primer canvi de lluna nova, el primer quart de lluna, la primera lluna plena i finalment el primer quart de lluna plena. Sabent com estan les coses durant aquestes quatre llunes ens podem aventurar a preveure com serà l’hivern.

Els jabalis saben quan vindrà mal temps i quan no vindrà. Acostumen a passejar pels mesos d’agost i setembre menjant tot el que troben pels camps. Aquest any, però, ja hi eren al mes de juliol i a l’agost van desaparèixer com si no n’hi hagués hagut mai cap. Això em va estranyar. O bé vol dir que ve mal temps o alguna altra cosa que nosaltres no podem arribar a conèixer. Normalment preveuen el que passarà en uns tres mesos i ara he entès que, efectivament, ho van marcar bé. Estem al mes d’octubre i ha començat el mal temps, ells ja ho sabien, i això és senyal d’un hivern de fred sec.

No vol dir necessàriament que s’hagi de complir aquí al Pallars a vegades pot passar a quilòmetres d’on son perquè els seus sentits són més profunds que els nostres.

Cada any entre l’agost i l’octubre hi ha un dia que les precipitacions de neu ens marquen com serà aquesta al llarg de la temporada. Sembla que la neu que va caure aquests dies no va ser ni molt grassa ni molt seca, un entremig, però en les muntanyes properes van caure també borrufades amb vent de nord.

Així aquest hivern hauríem de tenir borrufades (neu més seca) i vent de nord (fred).