Darrerament sempre s’ ha intentat que per al dia de la Mare de Déu de Núria es pugui oferir algun espectacle interessant. Hem tingut l’ esbart de Rubí , el mediàtic grup de cant coral de Geriona i aquest setembre ens ha visitat l’ esbart Sant Cugat. És una iniciativa particular que es treballa juntament des del Santuari, l ‘Hotel i Vall de Núria, aconseguint que la celebració de la Mare de Déu, cada cop sigui més guarnida i complerta; afavorint totes les Núries i els seus acompanyants que decideixen passar aquest magnífic dia a Vall de Núria.
Tornant a l’ esbart, en un principi, si no hem rebut cap informació prèvia, esperes trobar-te els balls tradicionals que formen part del repertori de la dansa catalana. Cada grup de balladors li dona el seu segell propi amb un estil més treballat o la recerca de danses perdudes en l’oblit, adaptació de danses tradicionals d’ altres contrades, etc. Però en el cas de l’esbart de Sant Cugat, hi ha un pas més enllà. Després d’ haver-los vist i escoltat, jo que el meu coneixement de la matèria és gairebé nul, puc dir que realment és una altra dimensió. Els entesos diuen que ells ja estan ballant el futur....
[embed]https://www.youtube.com/watch?v=B5buiYkRqGw&feature=youtu.be[/embed]
Vàrem poder veure dos espectacles l’ un el diumenge al prat de davant del Santuari i l’ altre el dia de la Mare de Déu a dins l’ església. A fora el prat em va sorprendre el vestuari, ja que va passar dels tradicionals vestits a una indumentària més pròpia de dansa contemporània, una selecció musical molt acurada, i unes coreografies espectaculars i trencadores amb les quals la majoria dels presents ens vàrem quedar bocabadats.
El dia gran amb la Basílica plena de gom a gom varen presentar l’espectacle Tants Records, just abans de la celebració de la diada de la Mare de Déu De Núria. Nervis previs a part va sortir tot molt bé. Un espai difícil amb l’acústica característica pròpia de les esglésies; varen combinar-se per poder oferir l’espectacle de dansa i música en directe per part del Pere Martínez Quartet, amb calaix, chelo, guitarra i veu. Vaig trobar sorprenent l’apartat musical amb un cantaor amb tot el seu deje versionant cançons tan catalanes com Que volen aquesta gent, Pare digueu-me què, etc . Vaig veure marxar una persona gran que no acabava d’entendre que s’ estava fent, que s’esperava un espectacle més proper al de l’any passat com el Cor de Geriona; vaig intentar explicar-li que allò que estava passant era la mostra més gran del concepte FUSIÓ, i la força que conté la barreja de conceptes i cultures, el respecte que es desprèn d’ un espectacle amb aquests valors, i la importància de la fusió en el món global en el qual vivim. No em va mirar amb cara d’haver vist la llum ni molt menys, va mostrar una expressió més aviat indiferent i va esperar a fora......realment dins del marc en que ens trobàvem vàrem veure una proposta valenta i diferent, el públic present va gaudir de l’ espectacle i així ho va mostrar a la fi d’ aquest.
En cinc minuts vàrem retornar a la normalitat la Basílica per a poder dur a terme fer l’ ofici i la processó de les Núries, un cop més amb una bona colla de Núries desitjoses de poder participar en un dia tan especial i ple d’activitat.
Text, imatges i vídeo: David Codony.