En aquesta època de l'any cal tenir més precaució a la muntanya. La presència de fred, neu i gel imposa noves normes de seguretat afegides a les recomanacions generals de les caminades a l’estiu. Identificar els perills principals (allaus, hipotèrmia, reducció de la llum solar, boira, augment de l’exigència física i tècnica) que presenta l’activitat pot ajudar-nos a trobar respostes adients per minimitzar els riscos.

Desafortunadament, les condicions de la meteorologia i de la neu poden canviar sobtadament a l’hivern. El vent, l’orientació i la pendent de la muntanya són factors implicats en la gènesi de les allaus. Sabies que el vent escombra la neu i l’acumula a sotavent formant perilloses plaques? O que tres de quatre allaus són en pendents d’entre 35 i 45 graus?

Una allau és una massa de neu que es posa en moviment i pot ser molt perillosa. El terreny influeix en la probabilitat de desencadenament d’aquestes, per això és molt important identificar el terreny favorable al desenvolupament d’allaus i els indicis d’inestabilitat d’aquest. Existeixen tres tipus d’allau que t'expliquem a continuació:

o L’allau de placa és la més freqüent, en especial la placa de vent. És habitual que la sobrecàrrega externa de la persona sobre la capa feble produeixi la fractura de la placa. La neu estable i cohesionada més antiga farà de pla de lliscament.

o L’allau de neu recent pot iniciar-se com una allau de placa. La neu, seca o humida, baixa a gran velocitat i es barreja amb l’aire, formant un núvol o aerosol molt ràpid i destructiu que pot arribar als 300 km/h.

o L’allau de fusió o neu humida s’origina en un punt concret amb neu pesada que pot arribar a terra (allau de fons). Són de gran densitat, molt destructives per la gran massa que poden tenir -a mesura que van caient van augmentant la seva amplada- i d’avanç lent.  

Ara que coneixes què és una allau i el perill humà que comporta aquesta, entendràs perquè és essencial organitzar bé una activitat de muntanya a la neu i conèixer els cinc conceptes bàsics de seguretat en allaus:

1) PENSA: LES TRES Q

Pensa en la regla de les tres Q: Què vas a fer? Qui fa l’activitat? Quan i on?

S’ha de comprovar si les condicions de neu són adequades per escollir quina activitat fer i en quina muntanya. Alhora, saber que no tothom té les mateixes condicions físiques i tècniques per afrontar l’activitat!

2) PLANIFICA

Planifica els horaris, recorreguts i desnivells per preparar la ruta a la muntanya. Consulta la previsió meteorològica i el butlletí del perill d’allaus. I, el que és molt important, planifica un pla B.

3) EQUIPA'T

Porta roba i calçats adients. Carrega la motxilla amb tot el material, aigua i menjar necessari.

Recorda que per fer un autorescat en una allau cal un equip de seguretat obligatori que comprengui un DVA (un detector de víctimes d’allaus), una sonda (mínim de 2,40 metres, per localitzar amb precisió la víctima sepultada) i una pala (plegable i resistent, per poder treballar la neu i desenterrar la víctima).

4) FORMA'T

Forma’t en tècniques, materials i assistència sanitària. Practica l’ús del detector de víctimes d’allaus (DVA) i l’autodetenció en terrenys nevats. És molt important informar-se per formar-se, per això pots aprofitar les jornades tècniques de seguretat en terreny d’allaus que organitza cada any la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). 

5) AVALUA

Si has de travessar forçosament un pendent amb perill de caiguda d’allau perquè no pots triar un altre camí ni girar cua, tingues present:

o Passar tan amunt com sigui possible, preferentment per arestes o carenes.

o Anar desencordats i separats a una distància que, si l’allau es desprèn, no pugui atrapar a més d’un excursionista.

o Treure les mans de les cintes dels bastons o piolets, desenganxar també les cintes de les motxilles (del pit i cintura) i les possibles corretges d’esquís.

o Posar-te la gorra i els guants i portar la jaqueta ben cordada.

Un cop ha passat l’allau, intenta sortir-ne en direcció diagonal i descendent cap a l’exterior. No perdis la calma i rescata els teus companys. Els primers 15 minuts són vitals per trobar-los amb vida. El protocol de cerca de víctimes d’allaus ens diu què hem de fer en ordre d’importància:

- Posar en seguretat la resta de grup. Posar un guaita.

- Fer una anàlisi ràpida de la situació. (Indicis)

- Començar la cerca amb DVA (tothom ha de posar el DVA en recepció).

- Donar l’alerta per telèfon, per la ràdio o enviant un grup de gent (si estem sols, prioritzem la cerca). Trucar al 112 però seguir amb la cerca.

- La persona més experimentada fa la cerca final en creu i la resta del grup té preparades sondes i pales.

- Extreure la víctima mitjançant el palatge estratègic.

- Tenir cura de la víctima i afanyar-se per continuar la cerca d’altres víctimes.

És essencial recordar el protocol PAS (protegir, avisar i socórrer) i el telèfon europeu d’emergència, el 112.  

Aquí us deixem un vídeo del curs de l’ACNA en rescat d’allaus i una infografia de seguretat a la muntanya i risc d'allaus: