Així és com vam viure la construcció de dos iglús a la Vall de Núria

Ohmamiglú és el nom amb el qual es coneix l’Associació de constructors d’iglús de Catalunya, una entitat sense ànim de lucre que promou la construcció dels iglús com una activitat hivernal d’esbarjo, divertida i ben econòmica. Al llarg de l’hivern preparen diferents sortides pel Pirineu per a difondre l’activitat i la tècnica de la construcció d’iglús a Catalunya. El dissabte 24 de març vam estar amb ells a Vall de Núria construint dos iglús.

Us heu imaginat mai com seria ser un esquimal i viure en un iglú? Com es construeixen? Quanta estona o dies es necessita per a la seva construcció? Doncs això és el que vam viure i experimentar el passat 24 de març a Vall de Núria, on l’associació Ohmamiglú va estar construint dos iglús. Un grup de 20 voluntaris i 5 membres de l’esmentada associació van aprofitar el matí, sota una intensa nevada acompanyada de vent i fred, per construir dos iglús units per una galeria.

Pocs minuts abans de les 11 del matí els 20 voluntaris que havien de participar en l’activitat es van trobar a la sala de pic-nic de Vall de Núria. Allà es van fer les presentacions de l’associació i es van donar les primeres instruccions del funcionament de l’esdeveniment. Cal remarcar que tots els participants -monitors de l’activitat a banda- no tenien coneixements previs en la construcció d’iglús.

I de seguida es va anar per feina així que, uns quants armats amb una serra i uns altres amb una pala, es van dividir en tres grups per iniciar l’aixecament dels iglús. El lloc? Un espai planer a tocar del llac de Núria, aquests dies de finals de març completament glaçat.

Un dels grups es va dedicar a preparar els maons de neu premsada. Per fer-ho primer es va localitzar un tou de neu acumulada des de feia dies, parapetada darrere uns arbres. És el que en l’argot irònic dels constructors d’iglús se’n diu la pedrera.

Cal buscar sempre neu compactada des de fa dies, perquè per a tallar els maons de neu no inte- ressa ni neu la pols recentment caiguda ni tampoc neu del tot glaçada. Amb l’ajuda serres i amb tacte curós i certa traça en el tall, van procedir a tallar la neu en forma de blocs de diferents mides, normalment d’un gruix de 20-25 cm i d’una amplada d’entre 35-40 cm i fins a una llargada 50 cm. Ben bé una vuitantena de rajoles de neu.

Un altre grup es va dedicar a aixecar les parets circulars i còncaves dels dos iglús. Aquestes parets s’aixequen sobre un cercle dibuixat a la neu. D’aquesta tasca se n’encarreguen els més petits d’en- tre els voluntaris i per fer-ho es dediquen a premsar la base i perímetre de l’iglú tot passejant-s’hi en cercle una bona estona. Els primers blocs que fan de base de la paret són els més grans i resistents, mentre que a mesura que es guanya altura els blocs es modifiquen de mida i forma per adaptar-se a la forma de la cúpula.

En poc més d’un parell d’hores, i entremig el temps de fer una xocolata a la tassa per treure’s el fred de sobre, els iglús ja estaven del tot aixecats i amb les cúpules tancades. A la una de la tarda, però, encara faltava la construcció de les portes i el cobriment de la galeria d’unió entre les dues construc- cions. El vent bufava amb ganes i la nevada esdevenia més intensa, així que calia anar per feina.

Una horeta més de feina en la construcció, aquest cop liderada tant en instruccions com també  en esforç físic per l’equip de monitors de l’associació Ohmamiglú i per fi, feina feta, iglús i galeria enllestits!

A escassos minuts de les dues de la tarda els més petits ja es van dedicar a segellar amb neu les escletxes que quedaven entre blocs, mentre els més grans acabaven de posar el sostre de la galeria d’unió entre els dos iglús.

Una fotografia de grup dels participants a l’activitat va per servir per posar el punt final a la construc- ció d’iglús de la Vall de Núria, una activitat en la qual, ni que fos per un matí, tots ens vam sentir uns autèntics esquimals del tot competents en la construcció d’iglús, i no pas a Groenlàndia, sinó en ple Pirineu Oriental. Us hi animeu?