La Vall de Núria i la Jungfrau a Suïssa estan agermanades des de l’any 2011 en que es va signar un acord d’agermanament i col·laboració entre les dues explotacions. El post d’avui és la visita que a títol personal vaig fer, fa tot just dues setmanes, a aquest espectacular indret, de manera que us pugui descriure les sensacions davant d’aquesta meravella de la natura a més de 3.000 metres d’altitud.
Com a dada important, cal dir que es puja a l’estació de ferrocarril més alta d’Europa a 3.454 m. Aquest trajecte ja comença a Interlaken, la ciutat més propera amb un trajecte de més de dues hores fins a la Jungfrau, però nosaltres vam preferir fer nit amb la caravana en un càmping de Grindelwald, el poble que queda a baix, i pujar des d’allà. El dia abans vam visitar el Harder Kulm a Interlaken un lloc preciós amb unes vistes dels dos llacs on està incrustada la ciutat, fantàstiques. Pugem amb un funicular fins a 1.322 m. amb la companyia del contacte dels “nostres germans” de Jungfraubahn Daniela que ens va atendre de meravella (un altre cop mil gràcies Daniela...)
El trajecte fins a la Jungfrau des de Grindelwald és espectacular, també cal dir que el temps ens va acompanyar (com tots els dies...) i feia un sol esplèndid. Primer vam pujar amb un tren verd i groc per fer un tram del trajecte fins a Kleine Scheidegg. Durant el trajecte impressiona el verd intens dels camps de Suïssa, i el paisatge de conte que apareix davant teu,... tots els elements (muntanya, casa, vaca, arbre...) estan distribuïts de manera harmònica, fent que l’espectacle visual sigui extasiant. És un divendres i el tren ja va força ple, tot i que aquest dia hem matinat seguint els consells de la Daniela, ens crida molt l’atenció la gran quantitat de grups de turistes orientals que són immensa majoria davant dels europeus. A l’estació de Kleine Scheidegg on hem de canviar de tren i agafar el tren vermell, és una mica caòtic per la quantitat de gent i grups que en aquell moment es disposen a ocupar les unitats disposades a les andanes, però demanem a un dels treballadors i de seguida ens indica cap a quin tren hem de pujar. Es coneix que és una unitat més antiga, i suposem que degut a la gran afluència de públic han hagut de treure tot el material disponible.
Iniciem la pujada final cap a la Jungfrau i quan entrem als primers túnels el tren s’atura i comença a recular fins a un baixador que acabàvem de passar. De seguida el revisor ens va informar amb alemany i un perfecte anglès que el tren estaria aturat durant una estona perquè havien tingut una avaria uns metres més amunt i no podia passar fins que no es reparés. La veritat és que puntualment ens van tenir informats i ens van deixar sortir del tren durant la pràcticament una hora que vam estar aturats. També val a dir que ens van donar una targeta per convidar-nos a prendre una beguda a cada passatger un cop arribéssim a la Jungfrau. Per tant un tracte excel·lent... Vam continuar pujant amunt, amunt... fent les dues parades per poder contemplar a través de les galeries, l’espectacularitat del glaciar a través dels grans finestrals ubicats estratègicament.
Un cop a dalt via lliure entre nosaltres per recórrer tots i cada un dels serveis que t’ofereixen. Primer de tot vam segellar el nostre passaport com a visitants oficials de la Jungfrau, desprès vam recórrer les botigues, inclosa la de xocolata “Lindt” on et regalen un bombó i si us agrada la xocolata val molt la pena, el Palau de Gel espectacular amb aquelles figures tan ben fetes, la sortida al “Plateau” per fer les fotos a l’exterior de les vistes del glaciar, i on just abans de sortir descobrim una fotografia de Vall de Núria símptoma de l’agermanament amb la Jungfrau. Per últim la “fun-zone” de neu, on les nostres nenes i nosaltres mateixos vam obris uns ulls com taronges al veure gent esquiant, trineus, tobogans, i una tirolina “salvatge” que anava d’extrem a extrem de la zona. Veníem pràcticament de la platja i davant de nosaltres se’ns obria la possibilitat de poder esquiar !!,... senzillament màgic...
Desprès de dinar ja únicament vam fer les últimes fotos familiars de rigor a la terrassa des de el punt més alt, i ràpidament a agafar el tren de baixada, tots ordenats a la cua d’embarcament. Un cop al tren, ja fatigats pel tràfec de tot el dia, amb les petites adormides i gaudint altre cop del paisatge verd, verd... un verd diferent dels alps suïssos.
Diem adéu amb l’esperança de poder tornar a visitar el nostre “germà gran” algun altre dia. Sapigueu però, que des de Núria us podem facilitar un val-descompte del 50% en el cremallera de la Jungfrau per un màxim de 4 persones. Ho podeu sol·licitar a l’Oficina d’Informació de Vall de Núria que amb molt de gust us ho facilitaran.
Us deixem alguna adreça d’interès per si voleu més informació i us emplacem per a properes històries de Vall de Núria:
http://www.jungfrau.ch/es/sommer/start/
http://www.myswitzerland.com/es/inicio.html
Fins aviat,Text i fotografies: Francesc Arrebola
Altres webs d'FGC Turisme